El crit del Llop Ferotge o
el món de l'underground
 |
Ahir em van arribar a les mans varies revistes de El Llop ferotge. Ah! Quina meravella!
Venien relligades amb una bonica cinta de colors groc i vermell. Vaig començar a fullejar-les. Poesia, escrits, contes...
Tot contenia una atmosfera realment entranyable, íntima, subtil. La lectura de cada poema era una experiència sublim. Va fer que m'oblidés d'aquella poesia acadèmica, amb regust d'universitat, rosegada per innombrables rates de biblioteca, encasellada i ortodoxa. Apartant-se dels clàssics però tanmateix elogiant-los. El món de l'underground poètic, de l'underground artístic. A més tots els textos anaven acompanyats de bonics i delicats dibuixos, pintures, fotografies, retrats, etc. Amb un alt grau de significació, superant de molt els horitzons de l'expressió merament iconogràfica (encara que tot, al final, esdevé iconografia).
Bé, tot plegat, poemes, relats, assajos i altres obres de caràcter més gràfic, remetien a aquella fabulosa frase del gran Miguel de Unamuno: “Amo la simplicidad externa que cobija una gran complicación interna”.
Tanmateix, sembla que aquestes obres en forma de revista estan destinades a caure tant sols en mans d'uns pocs afortunats (entre els quals m'hi incloc) i a tenir poca difusió entre els grups culturals del moment. Una llàstima.
Però cal dir que la llibertat, la fina ironia, l'autenticitat i la revelació d'una voluntat real de canvi són presents en cada mil·límetre d'aquestes revistes, tot superant la mera ambició de vendre, de caure en mans del poder, cada cop més capitalista i oligàrquic. En fi, una revista amb principis.
És per això que declaro aquí, davant de tots, que em sento afortunat d'haver tingut la oportunitat de tenir entre les mans el producte d'un esforç realment sincer en pro de l'art i la cultura per part d'aquesta fantàstica associació artística.
Ara em tancaré a l'habitació, em posaré un àlbum de jazz, possiblement de Keith Jarrett, i iniciaré una lectura atenta d'aquestes colpidores revistes. Realment fas honor al teu nom: Llop ferotge!
